Peròjo m'he persuadit que no hi havia res de res al món, que no hi havia cap cel, cap terra, cap esperit, ni cap cos; no m'he persuadit doncs també que jo no era? No, certament, jo era sense dubte, si m'he persuadit, o solament si he pensat alguna cosa. Però hi ha una mena, no sé quina, d'enganyador molt poderós i molt astut, que empra
Oper dir-ho diferent: totes les llengües del mon són cultura menys el català, que és ser tractorià. Però la singularitat de la nostra llengua no acaba aquí. En el marc del festival de cultura txarnega [2], recordo haver llegit que el català exercia la dominació de classe. Prodigiós.
Elpsicoanalista Miquel Bassols em deia que hi ha plaer en l’autodestrucció. Autrodestruir-se és una manera de deixar de sentir. És tan complicat, tot això del cap. La cosa és que la meva autodestrucció no afecti els meus fills. Però sí: vas arrossegant un llast, i quan el destrueixes és alliberador.
Lamajoria de docents de català a les universitats del Regne Unit han estat seleccionats per l’Institut Ramon Llull, per la qual cosa és una institució ben coneguda per a aquells de nosaltres que ens movem en el camp de les llengües hispàniques.
Feureferència als aspectes del pensament de Descares que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. 4. Compareu la concepció de Descartes de l´ànima (“la naturalesa intel.ligent”) amb una altra concepció de l´ànima que es pugui trobar en la història del pensament. 5.
Pera mi la posició més encertada, és la de Aristòtil, que ens diu i a la vegada ens afirma, que tots els homes desitgen saber. D’altra banda, estic totalment en contra de la conclusió de Plató ja que, no és que els homes s’acomodin i siguin feliços amb la seva ignorància, defugint l’esforç i el sacrifici que implica saber, sinó, que en aquests
urBir. 112 436 349 355 143 384 252 3 211
jo que soc molt petit no conec res del mon
